Recta final EMSalou 2013

Quan només falten dues setmanes mal comptades pel meu debut en triatló, els nervis van fent acte de presència. Com sempre, fer quelcom per primera vegada genera molts dubtes, preguntes i també por, por per saber o conéixer les sensacions que es poden tenir aquell dia, por a fer una cosa diferent, desconeguda.

Si anem per parts i valorem els 3 sectors de la prova:

Natació: Per ser que fa gairebé un any i poc més que m’hi he posat, estic més que satisfet amb la meva “mini” progressió. Adaptar-se al medi aquàtic no és fàcil i més quan no t’agrada massa. Però si d’alguna cosa estic content és que fins i tot m’ha acabat agradant. Fer 4/5/6 sessions per setmana ajuda força. I l’ajuda i suport en tot moment del Manel (coach) també. Provar el neopré al mar, també ha sigut determinant. No té res a veure amb nadar per la piscina. L’aigua freda, les onades…tot juga i crec que res a favor. Esperem que la meteo tingui pietat de nosaltres aquell dia.

Bicicleta: Tot i que fa molts anys feia més BTT que una altra cosa, tornar a començar amb la bicicleta ha sigut complicat, dur i feia mandra, quasi la mateixa que posar-me a nedar. Malgrat això, l’experiència fins el moment ha sigut bona o molt bona. Ens hem divertit molt amb les sortides programades del club (Cambrils Club Triatló). De mica en mica vaig agafant confiança i km a les cames. Veurem si arribaré amb suficient treball realitzat. El temps d’aquesta tardó/hivern tampoc ha ajudat massa. Els caps de setmana o bé plovia, o bé feia vent huracanat o les dues coses a la vegada. Tot i així  hem fet feineta.

Sortida CCT 13/04/13

Sortida CCT 13/04/13

Córrer: Al principi d’aquesta aventura semblava la part més senzilla. No he fet res més en molts anys. Però les coses no són tan fàcils com semblen de vegades. Una lesió que no s’acaba mai i que va començar a principis del 2012, no m’ha deixat començar a trotar gairebé fins fa un mes. Això vol dir que arribaré agafat amb pinces i molt justet de km i d’hores. Confio amb l’experiència acumulada i amb la part mental per ser una mica fort en els 21 km de la prova. Per cert, una mica trencacames. Només demano arribar sencer i una vegada allà que sigui el que Déu vulgui…això sí, apretant les dents.

Amb tot aquest rosari d’experiències, doncs això, dues setmanes i poc més per acumular hores i acabar de fer dels deures per aprovar aquell dia. No aspiro a treure nota, només aprovar.

Veurem què passa!

Anuncis
Publicat dins de BLOG | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

More than friends…

20130325-121235.jpg

Amics que s’enrecorden dels que no poden compartir km amb ells en aquests moments, però que saben que aviat hi seran. Foto del dissabte arribant a Prades en motiu de la Marxa de La Selva del Camp. Gràcies Agustí & Marta !

Imatge | Posted on by | Deixa un comentari

Segon intent…

20130325-114935.jpg

Des de que el mes d’octubre vaig deixar de córrer, aquesta serà la segona vegada que provo de tornar a l’activitat. Tornem a les sessions curtes, refredar musculatura i molts i molts estiraments. Pensant en que va fallar fa un mes i mig per no cometre els mateixos errors i a la vegada acostumant-me a les plantilles. Ben aviat la tercera sessió, que crec que serà una mica especial. Salut !

Imatge | Posted on by | Deixa un comentari

Petits grans detalls…

Aquest passat cap de setmana com la majoria sabreu, va tenir lloc la Marató de Barcelona. Com de diferents poden ser les coses d’un any a un altre. L’any passat tot just em preparava per mirar de baixar les 3 hores i aquest any porto vora 5 mesos lesionat…

Ja farà uns dies parlant amb un company (amic ara) de twitter, en Dany @deCanetANice comentàvem això, i ell em va dir que la faria i les seves paraules textuals van ser “no et preocupis, la meva cama dreta correrà per tu”.

Aquest cap de setmana, degut a un esdeveniment organitzat des del despatx, poc temps per seguir la cursa he tingut. Tan sols temps per animar i preguntar a companys per tot plegat i prou.

Però ahir al vespre, una vegada a casa i ja més tranquil em vaig endur aquesta grata sorpresa:

Foto Dany Marató Barcelona 2013

Efectivament, la seva cama dreta va córrer per mi la Marató aquest any. Semblarà una tonteria però realment em va emocionar i molt aquest petit gran detall. Només qui vol córrer i no pot sap què vol dir no poder fer-ho.

La seva cama esquerra va córrer també per una altra persona.

Mil gràcies de nou !

Publicat dins de BLOG | Etiquetat com a , , , | 2 comentaris

Començar de nou…

Avui he anat a recollir el que espero que sigui la sol.lució a tots els mals de cap d’aquests mesos. (tot i que millor no fer-se masses il.lusions tampoc, per si de cas…) . Després de la visita al podòleg, el resultat ha sigut unes plantilles. Plantilles que he de portar a partir d’ara, per caminar, per córrer, per anar a treballar…vaja per tot.

Ara toca començar de nou, i córrer amb aquestes andròmines dins els peus. Tampoc no en farem un drama. Lògicament el temps d’adaptació serà necessari. I la plena recuperació de les molèsties a la zona del tibial també hauran de passar.

Per endavant gairebé 10 setmanes per acostumar-me a elles abans de l’Extreme Man de Salou. Ara uns dies de tempteig i la propera setmana a la feina!

Publicat dins de BLOG | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

Barretes energètiques fetes a casa!

20130225-231750.jpg

De vegades unes són molt dolces, d’altres massa salades…i perquè no fer-les amb tot allò que li agrada a un?

Doncs això vaig fer. Una mica de mantega, sucre moreno, mel, xoco crispis, cereals fitness, panses, fruita deshidratada, coco ratllat i un polsim de canyella.

Es poden afegir fruits secs, orellanes…per a gustos els colors. Un bon invent que crec que repetirè ben aviat!

Imatge | Posted on by | Deixa un comentari

Un mes i mig més tard…

Aquest és el temps que ha passat des de la darrera entrada. I què ha passat des de llavors? doncs moltes coses, la majoria no massa positives. Recaiguda en la lesió del peu, curses on m’havia inscrit sense poder-hi participar, donar de baixa inscripció a UTMB…continúo? Així són les coses. S’han de gaudir els moments bons i lluitar contra els moments dolents. Per sort les molèsties em permeten fer bicicleta i natació. També t’ho passes bé, però jo sóc corredor, dolent però ho sóc. I quan et treuen o no pots fer allò que més t’agrada és fotut.

Sol.lucions a la vista?

Després de mil i una exploracions més, de passar per fisios, trauma’s i podòlegs, aquesta propera setmana em “fan entrega” d’unes plantilles. Sembla ser que a partir d’ara, a banda de la Rosa, sempre les tindré al meu costat. Si són com ella ja estic salvat.

Problemes amb el pont fan que el peu agafi una forma forçada que fa treballar en excès la zona del tibial posterior i d’altres músculs d’aquella zona.

No serà fàcil, però tampoc ho va ser superar el Neuroma de Morton, i ja és història no? O sigui que tocarà tornar a aprendre a còrrer amb aquelles andròmines dins els peus.

Per sort l’objectiu de fer la meva primera TRI es manté intacte. El 5 de maig si no hi ha res més greu seré a Salou fent l’Extreme Man.

Abans comentava que la vida té coses bones i no tan bones. Aquest cap de setmana en vam tenir una de les primeres, una nevada inesperada ben a prop nostre. La Mola, la Mussara, Prades, tot va quedar ben blanc. No es podia deixar escapar aquesta ocasió, i tot i que mig lesionat i sense poder córrer, em vaig escapar a la Mussara ben d’hora per evitar les gentades que segur després hi van haver. (i amb raó, era un dia fantàstic per anar-hi) El resultat , aquí el teniu:

Espero que la propera entrada contingui notícies una mica més positives.

Publicat dins de BLOG | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

+swim+bike+run+

20130114-143544.jpg

De tot més. Continuem posant hores al cos. A raó de 10/12/14/16 hores setmanals tot comença a agafar forma i tenir sentit. El fet de treure importància al córrer i valorar també la natació i la bicicleta fa que tot sigui més fàcil. Aquest passat divendres primera hora continuada de running en vora dos mesos i mig. Les cames noten no haver pogut trotar aquests 80 dies. Però tornarem a agafar el ritme correcte. L’endemà dissabte una sortida de 85 km amb bicicleta carretera fent front al fred (no n’hi havia per tant) i per la tarda sessió de natació. Aquesta setmana més i millor.

Imatge | Posted on by | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

2013 Progressa Adequadament

Aquests serien els termes perfectes a emprar en aquest moment de l’any. Les lesions van marxant molt lentament i els km van caient de mica en mica. Tot és nou. Fer bicicleta d’una manera continuada, fer sessions i sessions de natació. El cos és una màquina meravellosa que es va fent a tot allò que li anem proposant, si es fa amb coneixement. Més de 2 mesos sense córrer m’han anat bé.

Els dies van passant i l’Extreme Man cada vegada s’apropa més i més. Encara molts dubtes per endavant: aguantaré el neopré dins de l’aigua o bé l’acabaré fent a miques? farà bon temps? els nervis em passaran factura?…tot això i molt més en uns mesos.  Per sort tinc l’ajuda en aquest cas dels companys del Cambrils Club Triatló, amb qui a banda de compartir patiments, també riem. S’ha d’aprendre de qui en sap!

salou

De moment he deixat de banda fer qualsevol marató aquest 2013. Els meus únics objectius seran l’EM 2013 a Salou,  i si arribo en condicions, l’Ultratrail del Mont-Blanc. De moment pas a pas i fer front al primer repte, ja hi haurà temps i dies per parlar-ne de l’UTMB.

utmb_8654

Publicat dins de BLOG | Etiquetat com a , , , , , , , | 2 comentaris

Acomiadant l’any d’una manera diferent (part I)

20121231-153421.jpg

Hem de ser realistes. Aquest 2012 hauria pogut ser millor, però a la vegada molt pitjor. Ens hem de quedar amb els bons moments passats, com el banyet d’avui a la platja, curses, sortides…i pensar que el 2013 ens portarà moltes més experiències i per sobre de tot desitjar una mica de salut, per gaudir fent alló que mès agradi a cadascú. Molt bon any a tothom !

Imatge | Posted on by | 2 comentaris

-154 dies/days/jours/tag

extremeAquest és el temps que resta fins el dia 5 de maig, quan tindrà lloc a Salou l’Extreme Man 113. Perquè és 113, perquè aquests són els km totals a fer en les tres disciplines 1,9 km natació pel mar, 90 km bicicleta i per acabar una mitja marató 21 km. De vegades ens hem de buscar nous reptes, noves fites per assolir. Aquesta serà la meva. Fer el meu primer triatló. Ja veurem com anirà tot plegat !

Sigui com sigui millor posar-hi una mica de música per animar-ho tot:

Publicat dins de BLOG | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

#13 Mola 2012

Feia dos mesos que no sortia a caminar. Aquest any està sent complicat. Molèsties per aquí, lesions per allà i al final el resultat és sortir a còrrer molt poc i sortir a caminar també menys. Avui ha sigut un dia de molt de vent i fred, vaja com tot el cap de setmana, tot i que després de la sortida en bicicleta d’ahir a Porrera, el fred avui era relatiu. Pujada i baixada com de costum pel Coll del Guix. Tot i fer un temps no massa agradable, sempre hi ha gent amb humor per gaudir de la muntanya en aquests dies. Les sensacions no han sigut dolentes. Res de córrer, només caminar. S’ha de ser pacient. De vegades l’instint ens traeix, quasi no me n’adono i començo a trotar fent la baixada, i no ! avui no es podia córrer encara, tot arribarà. De moment continuarem fent bondat, sessions de fisioteràpia i preparant altres objectius pel 2013.

Publicat dins de BLOG | Etiquetat com a , , , , , , , , , | 2 comentaris

Mecanismes de defensa…

Tot just ara fa un mes i uns dies, de la darrera entrada. Va ser el 22 d’octubre en motiu de la Mitja de Mollerussa. Tot i acabar sencer de cames, el turmell i més exactament la zona del tendó tibial posterior del peu dret no funcionava. Al final aquest any m’hauré passat amb la tonteria, gairebé 6 mesos tocat. 5 setmanes després les sensacions no són massa bones. Compenso l’agonia de veure com no faig net del tot, fent natació i també bicicleta. Sort en tinc d’això. Diuen que les persones generem mecanismes de defensa (veure teories de Freud) danvant l’adversitat, eines que ens autoprotegeixen. Jo crec que he creat la meva. Es diu triatló. Davant el dubte de saber si podré tornar a fer curses llargues i veient que no puc fer res per a millorar la situació actual, m’he proposat un repte nou com és acabar una prova de triatló.

Segurament hi han al calendaris moltíssimes proves i els més entesos n’estaran al cas, però jo per proximitat i per cercar un equilibri entre el què sóc i el què puc fer, he triat l’Extreme Man de Salou el proper 5 de maig de 2013. Es tracta d’una mitja distància o el que s’anomena una “half”, o siguin 113 km dividits en 1,9 km natació al mar, 90 km bicicleta carretera i una mitja marató per acabar.

Per tal d’assolir aquest nou repte, què millor que comptar amb l’experiència de professionals en la matèria com són el Cambrils Club Triatló.

Amb aquest panorama, només demano poder còrrer aquesta mitja marató el 5 de maig en mínimes bones condicions… Si millorés tot plegat, de curses no en faltaran, però ara mateix, així estem !

Publicat dins de BLOG | Etiquetat com a , , , , , | 4 comentaris

25a Mitja Marató Mollerussa 2012 – Stop and Go !

Aquest cap de setmana va tenir lloc la 25a edició de la Mitja Marató de Mollerussa. Després d’un divendres i dissabte passats per aigua, tots ens esperàvem un matí de pluja i mal temps. Res de res. Calor i un vent no molt fort però sostingut va ser la tònica general durant la cursa. L’aigua va arribar tot just finalitzar la prova, per sort.

Sense massa motivació ni cap marca prevista, a les 10:30 prenia la sortida. Vaig veure la referència de 1h40′, però el ritme era una mica massa lent, al cap de pocs minuts m’enganxo al ritme 1h30′. Que per cert vam anar molta estona a un ritme força superior, per acabar entre 1h27’/1h29′. Tot i que quasi no he corregut seriosament en tot l’estiu, em vaig veure capaç de seguir aquest ritme. Les molèsties al maleït turmell van aparèixer a partir del km 16 o 17. Per llavors només quedava un  parell de rectes i passar pels 2 famosos ponts que acaben de fer petar a la gent. Si a això li sumem el fort vent que ens vam trobar de cara al tornar…només dir que qui feia de “peacer” d’1h30′ va petar i quan quedaven uns 4 km no va poder seguir al davant del grupet.

Quan anava mig decidit a acabar dignament un company em diu per seguir-me. Jo li anava tapant el vent i a les pujades li vaig marcar el ritme. Entre la primera i la segona vaig afluixar per tal de que es tornés a enganxar a mi. Una vegada passat el segon pont el vaig fer còrrer per tal d’arribar sub 1’30h. Ho vàrem aconseguir. De vegades això són petits records que gratifiquen el fet de còrrer…

Ara però cal tornar a la dura realitat. El turmell o sigui la tendinitis no s’ha acabat. He decidit penjar les adidas, trabuco, salomon… fins el 25 de desembre (sortida dia Nadal) o bé fins l’1 de gener de 2013. A veure si amb repòs i tractament aconsegueixo tornar a gaudir de les curses i la muntanya sense arribar a aquests nivells de patiment. La Mitja de Tarragona haurà d’esperar. Faré un Stop per tal de que hi hagi un posterior Go

Hi ha altres coses per fer a banda de còrrer…segur que sí, bicicleta, natació, anar a l’oliva…

Publicat dins de BLOG | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

Planificant temporada de Mitges Maratons. Hi haurà Marató al final?

Tot i no ser avui un bon dia per fer plans sinó més aviat un dia per no haver sortit del llit i mirar així d’acabar amb el refredat…els dies, setmanes i mesos no s’aturen i amb el boom insòlit i de vegades absurd que s’ha generat amb les curses, millor no perdre pistonada i tenir molt clar què es vol fer i quan. Les inscripcions s’esgoten en setmanes algunes vegades, i fins i tot en dies o hores segons el cas. Ara per ara, previst:

  • Mitja de Mollerussa – primera de la temporada, posada a punt cap objectiua la vista, mirar d’acabar i no quedar-me a la pujada final de la cursa, tot i que diuen que és la més plana …. (INSCRIT)
  • Mitja de Tarragona – al costat de casa, pots fer el circuit tantes vegades com vulguis….l’any passat la vaig fer després d’uns anys d’absència. Repetirem. (INSCRIPCIONS a partir del 29 octubre)

  • Mitja de Granollers – Clàssica entre clàssiques. Una gentada de por, una organització impecable i molt bon ambient. La flor i nata dels corredors a nivell de Catalunya i també de fora. (INSCRIT)
  • Mitja de Cambrils – Crec que més plana que la de Mollerussa, el temps normalment acompanya (si no fa vent) i un bon lloc per millorar la marca personal. Ho intentarem de nou. (Pendent inici INSCRIPCIONS)

Després de tot això, la pregunta és, hi haurà marató pel 2013. L’objectiu clar és rebaixar les 3 hores. Però tan clar que sembla i tan complicat que és. Ja ho veurem…

Publicat dins de BLOG | Etiquetat com a , , , , , , | 3 comentaris

He arribat al límit? La seguretat a les ultramaratons de muntanya…

Interessant article d’avui dilluns 8 d’octubre a la Vanguardia:

Anotació | Posted on by | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

Un vídeo que m’ha agradat de CdV12

Publicat dins de BLOG | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

De vegades allò que més ens agrada també ens pot fer mal… CDV 2012

De vegades allò que més ens agrada també ens pot fer mal: això és el que m’ha quedat després d’un cap de setmana gris i trist fent l’Ultra Cavalls del Vent. Tot va començar el divendres 28 de setembre. Al vespre ja érem a Bagà, recollir el dorsal, xerrar i veure’s amb amics/amigues que anem coincidint en curses i anar al breafing formava part del guió previst. En aquest ens van informà que la previsió del temps era del tot imprevisible. Ens podíem mullar, mullar poc, mullar molt…vaja una incògnita. També van indicar que tenien una alternativa B i una C per si de cas el temps es complicava molt, i poder evitar així la zona del Cadí. Després d’un bon sopar en companyia de l’Albert la seva Rosa, i la meva, vam anar a dormir tot desitjant que l’endemà tinguèssim un bon despertar.

Dissabte 29 de setembre, ens llevem a les 6, preparem material i a esmorzar. A les 9 teníem la sortida. El dia era gris, però semblava que es volia quedar així, sense masses sorpreses.

Inici de la prova des de la plaça de Bagà. Molt emocionant veure vora 1000 participants tots junts desitjant-nos uns als altres força i sort per completar els vora 85 km i 6000 metres de desnivell positiu de la prova. El primer tram és potser el més exigent, ens plantem després de més de 1700 de desnivell positiu i havent passat pel refugi del Rebost, al niu de l’Àliga. Gairebé tota la pujada ja va ser amb pluja, només havíem tingut una horeta de treva. A partir de les 10 i poc, aigua i més aigua. Els primers anaven molt endavant i la veritat en aquestse proves només es pateix per un mateix. Jo anava amb el bon amic Enric Terricabras, un tio amb una experiència brutal en ultres i llargues distàncies. Anàvem xerrant (quan podíem) i rient. Vam arribar força còmodes al punt més alt. Allí hi regnava una mica de caos. Portàvem poques hores i ja hi havia gent embolicada amb mantes tèrmiques. No pintava massa bé tot plegat. Allí ja va plegar gent. Vam menjar quelcom, ens vam tapar una miqueta més i vam decidir tornar a tirar per no refredar-nos massa. El següent control era Serrat de les Esposes, per arribar-hi s’havia de passar possiblement pels trams més tècnics. Entre la pluja i el fang, anàvem més ràpids a les pujades que a les baixades. Les darreres rampes “famoses” que t’acosten al refugi eren autèntiques pistes de patinatge. La gent anava per terra amb una facilitat insòlita. Més d’un va prendre mal en aquest tram. Arribàvem per fi al refugi portant 6 hores i poc més de cursa i 28 km. Més gent anava plegant. L’avituallament aquí va ser força pobre. Hi havia pa amb tomàquet, sense tall! ni formatge ni res… com podia ser? de què ens havíem d’alimentar, de gominoles ? ens vam queixar. Sort d’uns mini entrepans de nutella que m’havia fet la Rosa i que sempre acostumo a portar darrerament. No ens ho pensem massa i continuem direcció refugi Prats d’Aguiló, km 44 i equador psicològic de la prova.

El fred cada vegada era més intens. La pluja no parava de caure i anàvem tots ben mullats. Llavors arriba aquella sensació desagradable de formigueig a les mans, notes que perds la sensibilitat dels dits, agafes els bastons de manera automàtica, però sense massa força per aguantar-los. Trobes fang i més fang. El fred i el vent van calant dins el cos.

Arribem a Prats d’Aguiló encara amb claror de llum. I sorpresa, s’atura la pluja. Vam pensar…ara és la nostra. Ens canviem de roba i a la fenyeeee… Temps d’entrar a canviar-nos i sortir a menjar un plat de pasta (primer refugi on vam estar tancats i sense mullar-nos en tota cursa gairebé), havia tornat a començar a ploure. Va ser en aquell instant on aprofitant que teníem línia, vam trucar a les respectives. Estava tothom una mica histèric. Ens van comentar que havia plegat una gentada de por. Dins el refugi l’ambient era de pessimisme. A més la mateixa metgessa ens va anunciar que al pas del Gosolans (2400 m) hi havia tempesta de pluja i de neu. La sensació tèrmica llavors era molt i molt baixa. De fet tots tremolàvem tot i tenir l’estufa al costat. Després de parlar-ho i discutir-ho…decidim abandonar. No valia la pena continuar veient el panorama que ens esperava. Amb 9 hores de pluja ja n’havíem tingut prou per aquesta vegada. Arribàvem a Bagà gairebé dues hores més tard, degut a que des del refugi a la civilització hi havia una bona tirada. La sensació era de mini fracàs. Físicament no anàvem malament però no sabíem si la cosa pintaria encara pitjor del que ens van informar. Una vegada arribes a una situació així, ets ben lliure de triar. O continuem o ens aturem. De vegades és la mateixa organització que ni et dóna opció. Potser aquí ho haurien d’haver fet? Sigui com sigui alguns van continuar. D’aquests alguns van aconseguir arribar a meta, d’altres van plegar o els van fer abandonar amb clars símptomes d’hipotèrmia. La Teresa Farriol no ho va aconseguir. El fred es va apoderar d’ella. No posaré pas els detalls de com va anar aquella nit i com va arribar al següent refugi, però sí vull assenyalar que gràcies a uns participants anònims de la cursa, que van caure també amb hipotèrmia va aconseguir fer-ho… Poques hores després moria a l’hospital de Berga. (no pas de l’esforç com s’ha publicat en molts mitjans)

No vull culpar a l’organització. Els accidents passen. Podem morir de calor a l’estiu o de fred a la tardor. Tots sabem on anem. Només penso que un 80 % d’abandonaments són molts per una prova que tampoc és de les més dures del calendari. Cadascú pren les seves decisions i en som els únics responsables. De vegades però, si tinguèssim tota la informació o més dades hauríem canviat alguna de les nostres decisions…

Enhorabona a tots els finishers, enhorabona a qui va abandonar i enhorabona als qui van fer plegar.

Molts ànims a la família i amics de la Teresa Farriol.

Publicat dins de BLOG | 11 comentaris

Per anar fent boca…o millor dit peus…

Publicat dins de BLOG | Etiquetat com a , , | 2 comentaris

Fotos 4a cursa 10km de l’Avellana Riudoms 2012

Aquesta galeria conté 793 fotografies.

Felicitats a tots els participants de la 4a Cursa de l’Avellana de Riudoms. Us deixo les fotos fetes aquest matí:

Galeria | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari