Iron Man Barcelona: moneda a l’aire…

Ha sigut un any difícil per molts motius i aquest darrer mes no ha sigut una excepció. Quan tot sembla que anava de cara per Calella, un canvi inesperat de mides a la bici va provocar-me unes molèsties molt fortes a la zona de l’isquio de la cuixa dreta. Això m’ha obligat aquestes últimes tres setmanes a baixar quasi a mínims la natació, bicicleta i deixar de córrer.

Amb tot això, aquest diumenge, ser a la línia de sortida és com un miracle.

De fet si hi sóc és perqimagesuè els senyors d’Ironman només fan devolucions (tot i ser justificades mèdicament) fins a 2 mesos abans de la prova, tornant en aquest cas el 50% llavors de la mateixa. Una gran diferència amb el Sailfish de Berga on fa dos anys degut a un trencament muscular que em va deixar KO dos mesos em va retornar el 100% de l’inscripció menys un petit  % per despeses administratives. Per aquest motiu aquest proper any aniré a Berga 😉

El què passarà és un meló per obrir! pot ser que si tot va bé i acabo el sector de bici sense molèsties (fa 2 setmanes que no toco la bici dels tri) pugui caminar, o bé pugui córrer o bé hagi de plegar.

Sigui com sigui ja m’he preparat per les tres opcions. Provarem sort.

Sort també als meus companys Jordi i Ramon, segur que a ells els va de primera!

Advertisements

Quant a Narcís Domingo

Muntanya, curses, triatló, música, cuinetes i més coses
Aquesta entrada s'ha publicat en BLOG, TRIATLÓ i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.