Triatló Internacional de Balaguer, fet !

Encara amb el bon regust del meu debut i de tota l’experiència viscuda a Salou, vaja com es diria habitualment, quan encara em durava la “recalentada” de motor, vaig inscriure’m al Triatló de Balaguer. A mesura que s’anava acostant la data, me n’adonava de que tot i ser la mateixa distància, allò no tindria res a veure amb Salou. I així va ser.

A les 14:00, per començar ja es va retallar un tram de la natació degut a que l’aigua tenia una temperatura baixa (la veritat és que aquest mateix diumenge tarda a Cambrils crec que encara hi estava més), i també degut a les nombroses algues que van fer dels 1100/1200 metres nadats una aventura de supervivència. Entre cops, branques, verdet i aigua marronosa vaig poder sortir en 17’50” un temps molt discret, però com he dit es tractava de sortir viu d’allí.

Caminar una estona i transició fins arribar a la bici. A diferència de Salou, tot va anar més rodat, i és que aquesta vegada no em vaig posar a parlar amb ningú pel camí hahaha… La bici es presentava com el sector clau a Balaguer. Un circuit més exigent, en un horari més complicat. 90 km igual que a Salou, però amb 1600 m de desnivell positiu i rampetes del 12, 14 i fins el 17%. Em vaig quedar a mitja taula, posició 113 dels 266 participants. El temps, 3h24’52”, força satisfet ja que pensava que em cauria una castanya a sobre.

Ja només faltava córrer, allò que porto millor teòricament. I sí, dic teòricament, perquè no va ser així aquesta vegada. Des del km 0 al km 12/13 amb el flat (“flatu” pels amics). No podia respirar, em costava avançar i era un infern, mai més ben dit. Els km passaven amb més pena que glòria, alguns per sota 5, d’atres, molts, per sobre de 5’/km… al final em va caure 1h49’10” el 80é millor temps i crec que el meu pitjor temps en mitja marató que recordi. Sort de mon germà, l’Alba i el mascareta petit que havien pujat i que animaven juntament amb la Marina, la Magda i el Miquel… Els seus crits d’ànim ens ajudaven a tots els “Dead Man Walker” que transitàvem per Balaguer.

Temps final, 5h31’52”. Tenint en compte que tot el personal que ve a Balaguer està força més curtit que jo (pardillo), no em queixaré pas del temps fet.  Nota final: necessita millorar !

Possiblement però, el que més em va agradar del dia, va ser el bon rotllo entre els companys del Cambrils Club Triatló. El que vam riure no té preu, ni amb la Mastercard es compra. Felicitats a tots ells pels seus respectius super cronos, i molts ànims als qui no van poder acabar per diferents motius. Ja tinc ganes de tornar a fer una nova expedició CCT !

Anuncis

Quant a Narcís Domingo

Muntanya, curses, triatló, música, cuinetes i més coses
Aquesta entrada s'ha publicat en BLOG i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Triatló Internacional de Balaguer, fet !

  1. Retroenllaç: Un, dos, tri | Narcís Domingo

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s