Kilian’s Classik 2012

Aquest cap de setmana va tenir lloc a Font -Romeu la Kilian’s Classik. En un entorn fantàstic es van organitzar fins a 3 curses oficials de 25 i 45 km el dissabte i de 10 km el diumenge matí. A més també el diumenge es va fer una mena de clínic de tècnica de descens per qui estava encara sencer i per qui tenia ganes d’aprendre quelcom. També van tenir lloc les curses dels més petits on només veure les ganes que hi posen, et fan passar una bona estona. I per allí en Kilian Jornet repartint fotos, signatures…és un sant ! un altre al seu lloc no tindria la seva paciència…

Després de 15 dies de repòs la meva KC es presentava com tota una incògnita. No sabria com respondria el turmell i les molèsties que havia tingut. Les sensacions no eren massa bones i més tard tot això es va confirmar.

Havíem passat la nit a Bourg Madame, dissabte matí però tocava ser abans de les vui a Font-Romeu per recollir dorsal i documentació. De mica en mica es va acabar animant el carrer principal de la Marina d’Or del Pirineu Francès… (la veritat és que tot lo bonic que té de muntanya li falta de caliu al poblet). Vora 1000 persones inscrites entre les dues curses. Tot això que sembla molt bonic va ocasionar un tap espectacular que vam patir la Montse, Mònica, Enric i un servidor. El Toni Calderón i la resta de companys que havíem coincidit crec que es van poder escapar dels minuts de pas de tortuga que vàrem haver de patir la resta de mortals. Ells, com l’elite Salomon, van sortir com a llebres…i van fer sort.

La resta vam haver d’esperar fins a trobar el moment de començar a avançar i fer metres sense trepitjar-nos els uns als altres.

De Font-Romeu, vam fer cap al plateu de la Calme, per pujar fins Les Bulloses, l’Estany del gran blau, Estany dels Trebens, Estany de Pradelles, La Calma (camí de la Collada o la baixada del formatge) i arribada de nou a Font-Romeu. Al cap de dues hores d’haver començat el dolor ja era insoportable, però clar , abandonar millor no oi? així que vaig fer més de 4 hores aguantant com podia les punxades. Al final 6h57′. Visto lo visto… no em puc queixar.

Un circuit força exigent que no va deixar a ningú indiferent. Tartera, colls que eren murs, baixades on millor no pensar massa, esbarrades, relliscades…hi va haver de tot. L’endemà feia goig veure com la meitat de la gent que va pujar fins al Plateau de la Calme anaven (anàvem) mig coixos, encintats… senyalats…

L’Enric va entrar tot just al meu darrera uns minutets més tard, però vaja, gairebé entrem plegats. La Montse va acabar com una campiona els 25 km, crec que fins i tot hauria pogut fer la de 45 km…el proper any.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Ara a fer repòs i a passar de nou per una ressonànica magnètica, per verificar que es tracta d’una tendinitis tibials posterior i descartar una lesió d’estrès). A veure si arribem a temps a les dues cares de l’Aneto !

Aquesta edició de la KC, també m’ha servit per a conèixer a l’Edu “Todo està en el coco” en persona, un figura amb qui segur que anem coincidint en “saraos” com aquest. No us perdeu el seu blog.

Anuncis

Quant a Narcís Domingo

Muntanya, curses, triatló, música, cuinetes i més coses
Aquesta entrada s'ha publicat en BLOG i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s