Crònica Volta a la Cerdanya – Trail : Kms, Nutellas, Kilians i Superpaco, l’heroi de 74 anys

Kms, Nutellas, Kilians i Superpaco, l’heroi de 74 anys

4:00 del matí, sona el despertador. Dutxa, esmorzar (Nutella part 1), agafa els trastets i al carrer. Teníem previst de sortir d’Aravell direcció a Puigcerdà, allà deixar el cotxe i agafar el bus de l’organització que ens portaria a Martinet, punt de sortida del trail. Sorpresa la nostra quan una vegada arribats a Puigcerdà ens informen de que no hi ha bus, o millor dit, aquest havia sortit a les 6:30 i no a de 6:00 a 7:15 tal i com estava previst. Després d’agafar una emprenyada monumental (i lògica a aquelles hores del matí), agafem el cotxe i retornem per on hem vingut per arribar a Martinet. Després ens van dir que al breafing del dia anterior ho havien comentat. És una errada a corregir doncs segurament la gent que va anar ahir al breafing, pocs agafaven el bus al dia següent. Aquest canvi i d’altres, els podrien haver penjat a la web o bé enviar un mail a tots els participants, donat que tenen les dades. Vaja, creiem que són aspectes a millorar de cara a la següent edició.

Una vegada arribats a Martinet, darrers preparatius, recollida del dorsal i última xerrada abans de començar a les 8:00 del matí. Sorpresa la nostra quan apareix d’entre mig de la gent en Kilian Jornet. La veritat és que per tot el món dels corredors, trail runners i la faràndula de la muntanya, és quasi bé un semi-déu, però precisament la seva gran virtut és ser una persona més, que passa totalment desapercebuda entre la resta de mortals. Hi pots parlar, et pots fer una foto amb ell… sorprén a tothom per la seva senzillesa… senzillament genial.

Amb tot això, es fan les 8:00 i amb una temperatura fresqueta i sota el so dels ACDC s’inicia la cursa. Només sortir, pujada fins el Refugi Cap de Rec, passant per Lles abans. Vaja, que qui tenia fred, ràpidament va entrar en calor.

Vam anar pujant i baixant desnivell, passant per Prullans, Meranges, Ger, Bolvir, Tor de Querol, Llívia per acabar a Puigcerdà.

El paisatge era brutal. Aigua, verd, silenci… De mica en mica el David i un servidor anàvem passant km d’una manera força regular. No teníem cap temps previst, és més éssent realistes, havíem pensat d’arribar a les 00:00, o sigui en 16:00 hores. Però el fet de sortir una mica conservadors i de ser molts constants ens va fer acabar abans del previst. Finalment 13 hores i 20 minuts per assolir els 85 km del recorregut i els 8.627 metres de desnivell acumulat. Molt contents la veritat. Allà ja ens esperaven les nostres assistències (Rosa&Rosa) que molt pacientment també ens havien vingut a veure a Meranges i a Ger.

En acabar, foto de nou amb Kilian, de tot l’equip. Què més podíem demanar !?

Un cap de setmana rodó. Gràcies al David per aguantar-me durant 13 hores i gràcies a les Roses per animar-nos. Felicitar a tots els finishers de qualsevol de les 3 modalitats, i des d’aquí records també al Fortunat i al Ramon amb qui vam fer la goma durant molts km.

L’endemà ens vam permetre el luxe d’anar a passar el matí per Bescaran després d’haver esmorzat ( Nutella part 2 ) , mini-excursió i dinar a l’alçada de l’ocasió.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Deixo pel final, la imatge més sorprenent de tot el cap de setmana. Ens vam creuar durant el dia a diversos participats de la volta a la Cerdanya. Qui més qui menys anava força maduret. Però de sobte ens trobem un senyor, amb dos bastons de fusta, camisa de vestir blanca i amb un caminar força lent. Ens girem i quedem clavats quan veiem que feia “la llarga” ! Era per agenollar-se al seu davant. Vam coincidir amb d’altres companys amb qui anàvem compartint travessa que quan tornèssim a escoltar a algú , fins i tot nosaltres mateixos, queixar-se de mal de cames o de mal d’esquena o….havíem de recordar aquell homenet que a dures penes avançava i que es queixava de que ja estava una mica cansat llavors amb més de 32 hores al cos, i qui no !!! Va acabar amb 48 hores. Tot un exemple de superació. Des d’aquí la meva felicitació per en PACO, o com l’anomenen, SUPERPACO.

Anuncis

Quant a Narcís Domingo

Muntanya, curses, triatló, música, cuinetes i més coses
Galeria | Aquesta entrada s'ha publicat en BLOG i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s