Crònica Marató de Barcelona 2012

Com sempre he dit i ho continuaré dient, fer una marató és quelcom especial. Tota la setmana anterior tens nervis i una vegada feta, a banda del dolor a tot el cos, articulacions, ossos, tens una sensació de calma, d’haver-te tret un pes del damunt. I és que 42 km es poden fer llargs, o molt molt llargs.

El dissabte vàrem fer la recollida protocolària del dorsal a l’Expo Sports. Una mena de paradís pels amants de l’esport on trobar molt de material més o menys tècnic de les principals marques (no totes) però gairebé el 99 % d’elles hi són representades. També vaig recollir el del Pere.  Passejada i alguna que altra compra…(és inevitable). Per l’endemà deixàvem la part més interessant… la cursa.

Molt especial,  la trobada amb el Josele i la seva filla Maria. (http://www.mimundorett.com) . Una persona molt amable i cordial que mira de difondre i de donar a conèixer el cas de la seva filla María… tot un exemple d’esforç i superació. Si algú hi vol col.laborar, entrant a la seva web veurà com fer-ho de la manera més senzilla…comprant una samarreta.

6:00 del matí sona el despertador. Just al davant de l’hotel on vàrem fer nit, veig plantificat al carrer el cartell del punt quilomètric 41. Penso que quan passi al cap d’unes hores per aquí, si tot va bé, ja aniré com un 4. No em vaig equivocar gens ni mica. Esmorzar ràpid i en marxa.

Pel matí quedem amb el Pere i l’Albert per donar el dorsal al primer i per fer la cursa conjuntament amb el segon. Ràpidament perquè eren vora les 8:20 anem a prendre posicions dins el nostre calaix, el de color groc (sub 3h). Molts nervis però bon ambient. L’Speaker prova de fer aixecar els ànims i mig ho aconsegueix, van passant els minuts fins que sona el Barcelona de Montserrat Caballé i Freddie Mercury…tot a punt. Tret de sortida.

Cronos a “0”, darrers ànims entre nosaltres i a “la fenye”. El Pere s’escapa per davant nostre per mirar de fer el seu temps. L’Albert i jo anem fent a ritme de 4’10”-4’14” els primers km. Les sensacions semblen bones. Anem mantenint ritme amb la intenció de caçar el globus de referència de 3 hores. Crec que va sortir molt i molt fort. Ens costa un esforç atrapar-lo. Una vegada al seu costat ens hi sentim força còmodes. Van caient els km i crec que és partir del 28/30 que li dic a l’Albert que em noto una mica cuit i que tiri per fer sub 3h. Jo m’ho veia ja complicat. Intento mantenir-me amb el globus de 3h i amb el que començava a portar jo mateix. Cada vegada és més dur aguantar el ritme. Quan estem apropant-nos a l’Av. Paral.lel veig com lentament s’escapa el grup de 3 hores, a la vegada que una punxada a l’abductor em deix mig ko. Paro uns segons a caminar i ràpidament torno a posar-me a còrrer. Km 41, es repeteix la mateixa operació, tornar a punxar i torno a parar… Sembla estrany però gairebé portant 3 hores i plegaries en aquell moment. No es pot aguantar. Aquí pateix tothom, el que fa 5 hores pateix i el que en fa 3 també…tothom !

Km 42, ja ho tenim. Sé que no arribaré per baixar de 3 hores, però tot i així milloraré la meva anterior marca. Entrem a Plaça Espanya, el caliu i ànims de la gent t’empenyen fins a l’Av.Maria Cristina. Una mica justet enfilo els darrers metres… i s’acaba. S’acaba tot. Els dos mesos d’entrenaments mig planificats, les sèries, els nervis, el patiment i el dolor. 3h03’05” i content.

Ranking personal :

Per aquestes, en 10 anys em planto a les 2h20′ ?!!….no ho crec.

Gràcies a tots de nou pels missatges d’ànims !

Per acabar unes imatges:

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Advertisements

Quant a Narcís Domingo

Muntanya, curses, triatló, música, cuinetes i més coses
Aquesta entrada ha esta publicada en BLOG. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

6 respostes a Crònica Marató de Barcelona 2012

  1. Sebas Guim ha dit:

    L’evolució és genial i el repte….el repte el tens a l’abast de la mà per a la propera. Grans motivacions per a la propera tardor.
    Enhorabona!!!

    • Narcís Domingo ha dit:

      Ei! Això espero. Per la propera miraré de rebaixar les 3h. I si no surt, no passa res. Lo del Jaume Leiva sí que és una p….. A veure si es recupera i cap endavant.

      Com estàs? Recuperat de les molèsties?

  2. Eduard ha dit:

    Moltes felicitats Narcis ets un bon exemple a seguir,jo tinc el repte a Berlin,”la primera”.
    Enhorabona company

    • Narcís Domingo ha dit:

      Eduard, la primera és la més important. El consell que em van donar a mi: ves a un ritme còmode i acaba-la com sigui! Merci pels ànims i a veure si coincidim en una cursa o entrenant per la costa !

  3. Miguel Ángel Peña ha dit:

    L’enhorabona Narcís! Jo mirava a TV3 el reportatge a la nit, per si havies quedat dels deu primers, sort que Riudoms sigui del Baix Camp pels keniates, sino,….

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s