Crònica 19a Mitja Marató Tarragona 2011

Encara que sembli estrany, en el temps que un triga a fer una mitja marató, hi ha tot un submón de petites històries amb les que el cap juga, et fa disfrutar i et fa patir. És una hora i escaig de sudokus mentals, sumes i restes, divisions i productes. I tot per poder arribar a meta.

Ahir no va ser una excepció.

El dia començava complicat. No em trobava gens a gust. Mal de gola, mal de cap, la panxa regirada… vaja res de bo. Esmorzo poc i malament. Llet calenta i cereals. Necessitava algo que em tregués el mal de gola. Després un Frenadol. La suma d’aquests tres elements dóna com a resultat un cocktail explosiu. Total que començava la cursa en unes pèssimes condicions. Tot i així començo animat per haver-me trobat companys/es amb qui comparteixes km. Les 10:00 en punt, comença la cursa. Temperatura ideal, molt poc aire. Tot perfecte. Menys jo, que semblava un flam Xino. Durant els primers 5 km, em costa trobar un ritme bo. Massa gent. A més em deixo el podòmetre a casa. A partir del km8 començo a fer números per a saber ritmes. El 8 i 9 ja els faig per sota 4. Pero em penalitza el fet d’haver sortit com un “pato marejat”. Passo els 10 km amb una marca discreta 40 min. Continúo alternant km millors i pitjors. Em prenc un gel que havia agafat (cosa rara) al km 14/15. Tot just abans d’agafar el sector marítim de la mitja. 15 dies sense sortir a còrrer potser han sigut masses dies. La darrera vegada va ser pels 10 km de la MCD, o sigui fa 2 setmanes ! Apreto els darrers 2 km, avançant a força gent que arribaven madurets a meta. Temps final real 1h25’45”.

Vídeo arribada a meta.

Només estic content perquè penso que si ara en aquestes condicions sóc capaç d’acostar-me perillosament a 1h25′, potser de cara a principis de 2012 podré atacar per rebaixar 1h24′. Perquè no ?. Per motivació que no quedi.

Una vegada acabada la cursa, xerrades, salutacions i comentaris amb els amics que l’havien feta també i en especial amb l’Antonio de Verdú amb qui de casualitat ens vam trobar. Després cap a casa al llit, estava fatal.

Sort de la infermera que tinc a casa ! Com diu la frase : darrera d’un pèssim corredor sempre hi ha una gran dona.

Anuncis

Quant a Narcís Domingo

Muntanya, curses, triatló, música, cuinetes i més coses
Aquesta entrada s'ha publicat en BLOG i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Crònica 19a Mitja Marató Tarragona 2011

  1. Sebas Guim ha dit:

    Bon temps, per a les condicions que arrossegaves. Enhorabona…l’objectiu és més a prop. Per cert, el tema de la llet abans de córrer ja el tens clar? Afortunat de no patir problemes digestius en cursa.

  2. Narcís Domingo ha dit:

    Ben fet ! de petit sempre em deien…de vegades per lluir s’ha de patir !

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s