Bastions 2011: Cara i Creu

Fer una crònica d’una cursa, travessa, etc… sempre vol dir invertir un temps. Quan el resultat de la mateixa no ha sigut l’esperat, es fa una mica més dur de fer. Aquesta ha sigut la creu d’un cap de setmana quasi perfecte. El David, Isidre, Guillem i un servidor sortíem amb les ganes de poder conquerir i mai millor dit, els Bastions, una prova força dura que cal prendre’s molt seriosament. Sigui que els primers km no van ser amb el ritme idoni, sigui que la pluja i fred ens va deixar el cos tocat, no ho sé pas, però no vàrem poder acabar. Anant de Planoles a Núria ens va enganxar una tempesta d’aigua i boira, amb descens important de la temperatura. Ens vam gelar. De mica en mica anàvem perdent efectius de l’equip. El Guillem per molèsties al tendó d’Aquiles es va quedar a Núria. Després de pujar agònicament tos el Puigmal (2910 m.), l’Isidre a la baixada també va notar quelcom estrany al genoll, i va baixar cap a Núria. El David i jo vàrem continuar fins el pic de Finestrelles (2829 m.) i una vegada superat, vam tenir uns moments de reflexió just al collet d’Eina (2683 m.): si continuàvem, hauríem de fer l’olla de Núria que restava, de nit i fàcilment xops, perquè el temps es tornava a enredar. Físicament no anàvem malament del tot, però per un moment de crisi, de por escènica o ves a saber per quins set sous vam decidir baixar cap a Núria. Una llàstima, però al final valorant en fred la decisió crec que vam fer el que havíem de fer. El proper any els Bastions tornaran a ser al mateix lloc i si tot va bé, la història tindrà un altre final. Vora 50 km i 7000 metres de desnivell acumulat, ho podem considerar un bon entrament. Fins aquí podríem dir la creu.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La cara però, el cap de setmana fantàstic passat en companyia d’ells tres, i la Lourdes i la Rosa. Sopars, riure i més riure, molts bons records i anècdotes per sempre. Sempre hi ha una part positiva en tot, aquí va ser poder passar hores plegats, compartir molts bons moments, visitar la fira del Bolet de la Pobla de Lillet i acabar convertint un cap de setmana d’skyrunning, en un cap de setmana de festa major. Gràcies a tots !

No vull acabar aquesta crònica sense donar l’enhorabona a l’organització de la prova. Tot i que no hi va anar massa gent degut a la coincidència d’altres curses i potser per la previsió de meteo tan dolenta que hi havia, la seva predisposició va ser total i el tracte rebut exquisit.

Advertisements

Quant a Narcís Domingo

Muntanya, curses, triatló, música, cuinetes i més coses
Aquesta entrada s'ha publicat en BLOG i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s