>UTSM – Ultra Trail Serra Montsant 2010

>

Tard, però finalment arriba la crònica del que podríem anomenar darrera prova de la temporada 2010. La veritat és que no va anar massa bé tenint en compte com hi arribava. El dia anterior a la cursa, vaig agafar una gastroenteritis de nassos que em va deixar mig KO. Tot el dia amorrat a l’Aquarius i fent menú de malalt per tal d’agafar una mica de forces. Tot i així el dissabte de matinada a les 6 ja era a casa del Xavi Serra a Riudoms, on també havia fet cap el Marcel i la seva dona, l’Eva, que ens faria d’avituallament. Temps de deixar-li la bossa que trobaríem al control de Cabacés i au, cap a Cornudella.
Vam arribar d’hora, com ens agrada. Temps per fer-ho tot amb calma i poder fins i tot descansar una mica dins el cotxe. A fora feia fred. Uns 3 graus marcaven els termòmetres. El cos semblava mig recuperat, però tot i així encara sentia sorolls, com si la rentadora fes el centrifugat… tot es remenava. Per si de cas, l’Aquarius corria com l’aigua.

En un moment es va fer l’hora de sortida. Preparar tot el material, excessiu crec jo, i tenir-ho tot a punt per poder passar el briefing i control que feia l’organització. Temps també per a saludar a molts amics i companys d’aventures amb qui et vas retrobant any rere any en aquestes curses. També temps per a fer-nos una foto de grup abans de sortir.
Marcel, Xavi, un servidor i l’Antonio. En aquesta foto semblàvem els Dalton…

Pocs minuts després començava la segona edició de la Ultra Trail Serra de Montsant.

El dia era fred al principi però de mica en mica va anar millorant la temperatura, fins el punt que en alguns llocs feia caloreta. Els primers controls de pas van anar molt bé. Anàvem a un bon ritme i passaven ràpid. A més, coincidia per una de les zones que més coneixo del Montsant, i per on sovint hi passo. Les sensacions eren bones a nivell de cames, i el peu també responia, però el cos…. era una altra història. La panxa, començava a remugar, i no em venia de gust res dels controls… ni molt menys menjar un plàtan o fruits secs o… tirava d’un entrepà que portava jo de pernil dolç i uns que vaig trobar al control d’Ulldemolins.

Va ser a partir de llavors quan les sensacions van anar a pitjor. Em notava sense benzina. Tot i així anava tirant de reserves suposo perquè vaig arribar a Margalef, després d’haver passat l’infern del pantà, en 4 hores i 43 minuts, i en 37a posició. Sort que anava tocat !!! A partir de llavors però, la cosa va anar a més, vaig arribar a Cabacés justet. Allà m’esperava l’Eva amb un tupper d’arròs blanc que m’havia preparat… no m’entrava res de res. 4 cullerades mal comptades, un litre d’aquarius més i de nou a caminar…

Cada vegada em notava pitjor, i els km següents serien un infern en tota regla. La pujada a la Figuera va ser demolidora. L’ascens es va fer etern. Cada 10-15 minuts m’havia d’aturar, i no podia ni respirar, m’aguantava amb els bastons per no caure. Les cames em feien figa, però el cor em feia continuar. En arribar al control, la parella que hi havia em van veure tan malament que fins i tot em donaven el seu entrepà ! massa tard però…(com a prova la foto de petat que feia de camí a la Figuera)

Vaig continuar fins les Vilelles, però en arribar a la segona, no podia més. Pel camí plorava d’impotència i de falta de forces… quan no s’hi pot fer més, millor plegar. Sort en vaig tenir de trobar a l’Anna (germana del Marc Balañá) i el Felipe, que anaven fent el seguiment de la Mar. Em van fer de taxi fins a Escaladei. Allà m’esperava la Rosa juntament amb l’Eva…

Resumint, al final no sé si va ser tota una proesa o bé una temeritat participar-hi quan no estava ni de bon tros recuperat de la panxa. Ni els 5-6 litres d’aquarius em van recuperar.

Tota una llàstima tenint en compte que el Marcel i el Xavi van acabar en la posició 12 i 13 al final, per tant crec que hauria fet un paper força digne… vaja, només acabant ja hauria sigut perfecte. Però haurem d’esperar fins el proper any…

Al final, em quedo amb els parcials fets i amb les ganes de començar una nova campanya..amb noves proves, aventures i km per endavant.

Advertisements

Quant a Narcís Domingo

Muntanya, curses, triatló, música, cuinetes i més coses
Aquesta entrada ha esta publicada en BLOG. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s