>XI MARXA DELS CASTELLS DE LA SEGARRA 2010

>

51 km i +- 1000 m desnivell

Finalment arribava un test de cara i ulls. Què millor que fer més de 50 km per veure com evoluciona el peu i veure com respon.

Eren les 5:30 del matí. Això és la lletra petita de les curses, sortides, etc… nosaltres modifiquem el despertador de l´hora habitual que ens llevem entre setmana, per posar-lo encara més d´hora.

El dia abans havíem anat a Cervera a recollir el dorsal i control de pas. A més ens van donar ja la samarreta de record i una ampolla d´aigua. Per tal de reduir deixalles ja no donen gots i ampolles petites a cada control sinó una per cap que has d´anar reomplint quan necessites.

L´intinerari aquest any sortia i arribava a Cervera.

Vam sortir caminant xino-xano…la Rosa volia fer un bon paper tot i que sabia que no podria acabar-la per “prescripció mèdica” o sigui que arribés on arribés ja seria tot un premi. La temperatura era fresqueta, de 0 a 2 graus positius, però les més de 1700 persones inscrites va fer que la temperatura ambiental anés pujant…al menyes quan estàvem tots junts a punt de sortir. Vam coincidir amb el Presi (Triqui) del Cerap, l’Ester Barceló i el “Toi”… i ja no ens vàrem separar d’ells fins més endavant.

Els km anaven caient i les hores també. Arribàvem al km 27,7 segons l’organització (creiem que potser era algo més) i el genoll de la Rosa va dir prou. Eren les 12:30, portàvem doncs 5 hores i mitja de caminada sense parar. Ells tres van continuar i jo vaig romandre una estona allà amb ella. La temperatura es mantenia fresca, i només que t’aturessis una mica, notaves com el fred et deixava cuit ! Vam moure la logística i en una estona la passarien a recollir al Castell de les Sitges els seus tiets (sort en teníem) i jo continuaria.

Doncs dit i fet. Em vaig canviar les Trabuco per unes altres bambes amb més amortiguació i vaig sortir trotant. Com canvia tot anant així…els km van passant i sense que et donguis compte ets al següent control i així anant avançant….

En dues hores i quaranta minuts vaig fer els km restants, uns 26 o 27. Al final els 51 de l’organització es van convertir en vora 55 km segons vaig poder parlar amb altres companys a l’arribada.

Sigui com sigui les sensacions van ser bones. Molèsties, les habituals degudes al temps de fer llarges recorreguts. Els abductors, els quadríceps fent ballaruques per damunt dels genolls..els bessons volent pujar a l’esquena etc…

O sigui que la figureta de fang que ens han donat aquest any la considero guanyada a mitges entre la Rosa i jo.

Ara toca pensar en la propera marxa el 27/03/10, la 7a Marxa La Selva del Camp – Muntanyes de Prades. Hauré de preparar una mica més a consciència aquesta sortida. Més km i molt més desnivell la fan una prova força més dura i exigent. No tinc intenció de fer marca ni cap bon temps, senzillament veure com el cos va assimilant les càrregues de treball, pujar el volum i guanyar sobretot potència. Aquest és el meu proper repte. Abans però ens recuperarem bé de la Segarra… Fins aviat !

Anuncis

Quant a Narcís Domingo

Muntanya, curses, triatló, música, cuinetes i més coses
Aquesta entrada ha esta publicada en BLOG. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a >XI MARXA DELS CASTELLS DE LA SEGARRA 2010

  1. MARC BALAÑÁ ha dit:

    >ME N'ALEGRO QUE T'AGIS TROBAT BE,JA RECUPERAT DEL PEU….MOS VEIEM A LA SELVA, RECORDS A LA ROSA I SALUT PER TOTS DOS.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s